El llegat d'Elna
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=517039&idseccio_PK=1032
• 60 nenes anomenades com el lloc on Elisabeth Eidenbenz va fundar en la postguerra una maternitat es reuneixen a la Ciutadella
• L'heroïna va ajudar a néixer 597 criatures
Elna Macià Font va néixer el dia 29 de febrer. Quan sigui més gran els seus pares li explicaran que es van acabar de decidir pel seu nom quan van descobrir la proesa d'una jove mestra suïssa, Elizabeth Eidenbenz, que el 1939 va organitzar en una residència de la vila rossellonesa d'Elna, a 15 quilòmetres de Perpinyà, una maternitat on fins al 1944 va atendre dones que a l'esclatar la guerra civil van travessar la frontera per buscar refugi a França. La petita Elna i 60 nenes més que es diuen el mateix nom es van reunir ahir al parc de la Ciutadella de Barcelona per retre homenatge a aquesta heroïna, que divendres farà 95 anys.La convocatòria, organitzada per la Direcció General de la Me- mòria Democràtica de la Generalitat i l'autora del llibre La maternitat d'Elna, la historiadora Assumpta Montellà, consistia en una crida a les Elnes nascudes a partir del 2005 (75 a Catalunya, segons el registre civil), que va ser quan es va començar a divulgar la fins llavors gairebé desconeguda proesa. Però abans d'aquell any, ja hi havia Elnes. I també hi van anar per fer-se una foto que Eidenbenz, establerta a Viena, rebrà d'aquí a uns dies i retornarà a cada una d'elles firmada.Algunes, com la gironina Elna de Ciurana, a punt de fer 10 anys, deu el nom a la localitat, que té una bonica catedral fortificada del segle X que va meravellar els seus pares durant una visita. Un municipi que també va conèixer quan tenia 16 anys Joan Güell, moment en què va decidir que si algun dia tenia una filla li posaria aquell nom. Ahir va portar la seva petita Elna. Altres pares es van inspirar en el nom del personatge que interpretava Ariadna Gil a la sèrie de TV-3 El comte Arnau. Com van reconèixer els de la petita Elna Rodríguez, nascuda el 2000, i que van descobrir fa poc la història de la maternitat.I aquest últim argument és el que també va explicar Elna Albós, de 12 anys. Que la seva mare, Esperança Vidiella Roca, va voler matisar. "El meu avi, que va ser amic de Companys, va estar refugiat a Argelers i va acabar morint a Perpinyà. El nom de la meva filla és un homenatge a tota la meva família i a aquells que van lluitar per la llibertat. Sempre he sentit que la Catalunya Nord és com casa meva", explicava ahir emocionada.Fugida des de DosriusI emocionat també estava un dels dos homes protagonistes de la jornada: Antoni Pou. Va ser un dels 597 nens que Eidenbenz va ajudar a néixer. "Els meus pares van fugir caminant de Dosrius Mareme cap a Figueres i van travessar la muntanya amb dos fills fins a arribar a Canet de Rosselló. La meva mare estava embarassada i va parir en molt males condicions a Perpinyà. Per això, quan em va tenir a mi, l'any 44, va anar a la maternitat d'Elna", va explicar després de fer-se la foto amb les nenes. "La meva mare era mestra i hauria sigut molt feliç de saber que ara hi ha fins i tot escoles que es diuen Elna. És molt important que es conegui i es divulgui la his- tòria, i aquestes nenes, amb el seu nom, ajudaran a fer que no s'oblidi", va afegir.I en aquesta divulgació hi ha tingut molt a veure l'altre protagonista masculí de la trobada d'ahir. L'alcalde d'Elna, Nicolás García, fill d'un republicà espanyol, que va convidar totes les Elnes i les seves famílies a una trobada que se celebrarà pròximament a la maternitat de la seva localitat. Serà un més dels actes que s'organitzen en homenatge a Eidenbenz. Aquest divendres El 33 oferirà un documental, al setembre s'estrenarà a la Jonquera l'obra de teatre La maternitat d'Elna, i el 2009, la pel.lícula Les mares d'Elna. No s'acaba aquí. Perquè cada vegada hi ha més Elnes que continuaran explicant el perquè del seu nom.
lunes, 29 de marzo de 2010
martes, 9 de marzo de 2010
Trobada d'Elnes 2009
http://www.3cat24.cat/noticia/390607/altres/Una-cinquantena-de-nenes-amb-el-nom-dElna-es-reuneixen-per-commemorar-el-70e-aniversari-de-la-maternitat-dElna-al-Rossello
Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna es reuneixen per commemorar el 70è aniversari de la maternitat d'Elna al Rosselló Actualitzat a les 11:30 h 15/06/2009
Elna (ACN).- Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna s'han reunit aquest diumenge a Elna (Rosselló) per commemorar el 70è aniversari de la maternitat creada l'any 1939 per Elisabeth Eidenbenz en aquest petit municipi de la Catalunya del Nord per ajudar les dones embarassades internades en els camps de concentració del Rosselló. Gràcies a la tasca humanitària d'Eidenbenz, 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències, hi van néixer entre l'any 1939 i abril de 1944, quan l'exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.
http://www.3cat24.cat/noticia/390607/altres/Una-cinquantena-de-nenes-amb-el-nom-dElna-es-reuneixen-per-commemorar-el-70e-aniversari-de-la-maternitat-dElna-al-Rossello
Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna es reuneixen per commemorar el 70è aniversari de la maternitat d'Elna al Rosselló Actualitzat a les 11:30 h 15/06/2009
Elna (ACN).- Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna s'han reunit aquest diumenge a Elna (Rosselló) per commemorar el 70è aniversari de la maternitat creada l'any 1939 per Elisabeth Eidenbenz en aquest petit municipi de la Catalunya del Nord per ajudar les dones embarassades internades en els camps de concentració del Rosselló. Gràcies a la tasca humanitària d'Eidenbenz, 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències, hi van néixer entre l'any 1939 i abril de 1944, quan l'exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.
Trobada d'Elnes 2008
http://www.3cat24.cat/noticia/285982/catalunya/Una-seixantena-dElnes-es-fotografien-per-felicitar-la-fundadora-de-la-Maternitat-dElna
Barcelona
Una seixantena d'Elnes es fotografien per felicitar la fundadora de la Maternitat d'Elna Actualitzat a les 18:39 h 08/06/2008
Una seixantena de nenes i dones que es diuen Elna s'han trobat al Parc de la Ciutadella de Barcelona per un motiu especial: fer-se una foto i enviar-la a Elisabeth Eidenberg, la fundadora de la Maternitat d'Elna, que aquest any en compleix 95. També li volen transmetre agraïment per la gran tasca humanitària que va fer durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
La difusió dels fets històrics de la maternitat d'Elna, al Rosselló, on la iniciativa d'Elizabet Eidenbenz va permetre assistir moltes dones i nens refugiats, entre els anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, fa que Elna s'hagi popularitzat com a nom de nena.
Aquest any, Elisabeth Eidenbenz compleix 95 anys i una seixantena d'Elnes s'han fet una foto al Parc de la Ciutadella de Barcelona per regalar-li la imatge i agrair-li la gran feina humanitària que va dur a terme. Es diuen Elna per diferents motius, però nenes i pares són conscients que aquest nom té un significat especial, lligat a la història dels exiliats republicans a França i de la dona suïssa que va fundar la maternitat d'Elna per acollir dones embarassades.
La Comissió de la Dignitat premia Neus Català i Assumpta Montellà, autora de 'La Maternitat d'Elna'
Saura viatja a Àustria per lliurar la Creu de Sant Jordi a Elisabeht Eidenbenz, fundadora de la maternitat d'Elna
http://www.3cat24.cat/noticia/285982/catalunya/Una-seixantena-dElnes-es-fotografien-per-felicitar-la-fundadora-de-la-Maternitat-dElna
Barcelona
Una seixantena d'Elnes es fotografien per felicitar la fundadora de la Maternitat d'Elna Actualitzat a les 18:39 h 08/06/2008
Una seixantena de nenes i dones que es diuen Elna s'han trobat al Parc de la Ciutadella de Barcelona per un motiu especial: fer-se una foto i enviar-la a Elisabeth Eidenberg, la fundadora de la Maternitat d'Elna, que aquest any en compleix 95. També li volen transmetre agraïment per la gran tasca humanitària que va fer durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
La difusió dels fets històrics de la maternitat d'Elna, al Rosselló, on la iniciativa d'Elizabet Eidenbenz va permetre assistir moltes dones i nens refugiats, entre els anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, fa que Elna s'hagi popularitzat com a nom de nena.
Aquest any, Elisabeth Eidenbenz compleix 95 anys i una seixantena d'Elnes s'han fet una foto al Parc de la Ciutadella de Barcelona per regalar-li la imatge i agrair-li la gran feina humanitària que va dur a terme. Es diuen Elna per diferents motius, però nenes i pares són conscients que aquest nom té un significat especial, lligat a la història dels exiliats republicans a França i de la dona suïssa que va fundar la maternitat d'Elna per acollir dones embarassades.
La Comissió de la Dignitat premia Neus Català i Assumpta Montellà, autora de 'La Maternitat d'Elna'
Saura viatja a Àustria per lliurar la Creu de Sant Jordi a Elisabeht Eidenbenz, fundadora de la maternitat d'Elna
lunes, 1 de marzo de 2010
Elisabeth Eidenbenz
De Viquipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz )
Elisabeth Eidenbenz (1912) és una infermera d'origen suís que viu retirada a Viena. En 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per a ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa de això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per això Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna al Rosselló (prop dels camps de refugiats) en una llar de maternitat.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d'Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d'associar la maternitat amb la Creu Roja, i acatar la política d'aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats polítics sobretot jueus, i per això es va decidir falsejar la identitat de gran part d'ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, arribant a ser detinguda en una ocasió. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 jueus procedents d'Europa.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d'Elna (2005), on compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. Per aquest motiu el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
De Viquipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz )
Elisabeth Eidenbenz (1912) és una infermera d'origen suís que viu retirada a Viena. En 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per a ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa de això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per això Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna al Rosselló (prop dels camps de refugiats) en una llar de maternitat.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d'Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d'associar la maternitat amb la Creu Roja, i acatar la política d'aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats polítics sobretot jueus, i per això es va decidir falsejar la identitat de gran part d'ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, arribant a ser detinguda en una ocasió. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 jueus procedents d'Europa.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d'Elna (2005), on compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. Per aquest motiu el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
La maternidad de Elna y sus 597 niños. Una gesta para la Historia
4 de mayo de 2008
Para el día de la madre 2008 he elegido la historia de una gran mujer para demostrar que no hace falta parir para ser y ejercer de Madre: dadora de vida y de amor.
Esta es el relato sobre Elisabeth Eidenbenz una maestra suiza que entre 1939 y 1944 salvó la vida a 597 niños durante la Guerra Civil española en una maternidad en Elna, pequeño pueblo cerca de Perpiñán.
No es usual encontrar episodios con final feliz dentro de un contexto bélico, la maternidad de Elna es una de esas maravillosas excepciones.
Elisabeth era una enfermera voluntaria dentro de una organización no gubernamental suiza que con 25 años vivió la crudeza del éxodo republicano hacia Francia: la miseria, las pésimas condiciones de vida y el vejatorio trato dado por las autoridades galas a los casi 500.000 refugiados. Ella decide entonces trabajar a favor de las mujeres y de los recién nacidos.
Las mujeres embarazadas daban a luz directamente en la arena de las playas francesas, sin ayuda ni privacidad alguna. Y eso era sinónimo de muerte. La mortalidad infantil en los campos de refugiados franceses de 1939 era del 95,7 %.
El trabajo de Elisabeth era, por tanto, totalmente contracorriente: a favor de la vida y la dignidad. Junto con un grupo de mujeres embarazadas y varias enfermeras voluntarias como ella, acondicionó una casa abandonada en Elna.
De ella dicen que era generosa, discreta, que no quería acaparar protagonismo, enormemente valiente y que no se rendía jamás. Si los gendarmes venían a por una madre, se cuadraba y les gritaba: “¡Esto es Suiza!”.
La maternidad se convirtió en un oasis de paz, de ayuda mutua y felicidad en medio de los horrores de la guerra. Y gracias a esto 597 niños y niñas nacieron y sobrevivieron. Finalmente ese centro maternal de Elna fue cerrado por los nazis.
Esta emotiva historia ha sido recogida en el libro “La maternidad de Elna” de ARA libros de la historiadora Assumpta Montellà que pudó sacarlo adelante también luchando contracorriente, porque en el entorno universitario consideraban que esto es una historia menor: “una mujer que ayudaba a otras mujeres… y poca cosa más”.
Lamentablemente este es el concepto que todavía tiene nuestra sociedad de la maternidad, de la solidaridad entre las madres y de todo aquello que se rige lejos de las leyes del mercado y el dinero.
En el libro se narra la historia de la maternidad, se desvela la personalidad de su directora, se recogen las vivencias de algunas de aquellas madres que nunca han olvidado, y de sus hijos, que saben por ellas de lo sucedido y han regresado al lugar de los hechos para rememorar esta historia y comprender.
En el año 2002, muchos de aquellos bebés, ahora abuelos, se reunieron más de 60 años después para darle las gracias esta nonagenaria Elisabeth.
Manuel Huerga, director de la película Salvador, va a llevar esta emotiva y ejemplar historia al cine con este título: “Las madres de Elna“.
Para acabar una reflexión de la autora del libro:
“Nos hacen falta muchas Eidenbenz para virar el rumbo de nuestro maltrecho barco, pero episodios como el de la Maternidad de Elna nos hacen pensar que, en esta vida nuestra, todavía nos queda esperanza“.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
