lunes, 5 de julio de 2010

3a Trobada d'Elnes, Girona 2010

Ahir diumenge 4 de juliol vem celebrar a Girona la 3a Trobada d'Elnes. La convocatòria es va fer a través del blog de l'Assumpta Montellà (http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/) de manera espontània degut a les ganes que teniem de conèixer les noves Elnes que han nascut aquest darrer any.

Van venir nenes d'arreu de Catalunya i de totes les edats, que comparteixen orgulloses el nom d'Elna.

En aquesta trobada n'eren poques, ja que va ser una trobada un xic improvisada, però l'any vinent hi haurà la trobada oficial que és biennal i que segurament tindrà lloc el primer diumenge de juliol, tal i com ens va avançar l'Assumpta.

Aprofitem per felicitar l'Elisabeth en el seu 97è aniversari i agraïr-li la seva labor a la Maternitat.

Aquí teniu una foto de les Elnes amb l'Assumpta Montellà i l'Alcalde d'Elna, el senyor Nicolàs Garcia:


miércoles, 9 de junio de 2010

3a Trobada d'Elnes
http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/


El proper dissabte, 12 de juny, Elisabeth Eidenbenz, l'alma mater de la Maternitat d'Elna, compleix 97 anys.
Ja fa dos anys que al voltant d'aquesta data significativa es fa, de manera espontània, una trobada de nenes que porten el nom d'Elna. Moltes són petites i el seu nom sorgeix arran de saber-ne aquesta petita història protagonitzada per l'Elisabeth Eidenbenz.
Altres Elnes, més grans, inicialment alienes a la història de la Maternitat, han acabat sumant-se a les trobades perquè també volen formar part d'aquest petit exèrcit de la pau i de la solidaritat, que tan bé representa la figura d'Elisabeth Eidenbenz.
Aquest any però, estem arribant a la data i encara no hem preparat res. El temps ha estat escàs amb un trimestre atapeït de feina, i el mes calent a l'aigüera...Però tot es posar-s'hi. Així doncs que serveixi aquest post per posar fil a l'agulla.
S'ACCEPTEN PROPOSTES PER LA 3ª TROBADA D'ELNES.
A través de Internet, per el departament d'Estadístiques de la Generalitat, he vist que hi ha moltes Elnes registrades a comarques de Girona.
Per tant, jo enceto EL FÓRUM DE TROBADES D'ELNES amb una proposta.
- PROPOSTA 1º: 4 de JULIOL, DIUMENGE a les 12h a LES ESCALES DE LA CATEDRAL DE GIRONA
Espero les vostres respostes i altres suggerències i/o propostes aquí mateix en el blog a través dels comentaris, o a l'adreça amontella.c@gmail.com o al mòbil 606048107.

lunes, 7 de junio de 2010

Pel·licula sobre la Maternitat d'Elna
http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/

...i la pel.lícula?

Aquesta és la pregunta que em fa molta gent des de que es va fer públic el projecte cinematogràfic de Mediapro envers el llibre La Maternitat d'ElnaDies enrere vaig demanar hora per parlar amb en Jaume Roures, gerent de Mediapro, per saber de primera ma informació sobre el tema. En Jaume em va atendre per assegurar-me que el projecte tirava endavant amb més força que mai. Era evident que problemes logístics i d'inversions havien retardat el ritme engegat l'any 2007,entre altres coses, perquè el projecte havia evolucionat per ser molt més ambiciós del que s'havia programat en un inici.Els noms propis de la pel.lícula encara no són públics, per tant haurem d'esperar fins a la tardor per saber-ne més.Amb tot, el més important d'aquest post és la confirmació que la pel-lícula sobre La Maternitat d'Elna, segueix endavant.Estarem amatents a les notícies que ens arribin de Mediapro.

Assumpta Montellà
Autora del llibre La Maternitat d'Elna

sábado, 24 de abril de 2010

Setge d'Elna

http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig de 1285 fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Antecedents

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
Durant l'hivern de 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentar una invasió entrant pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Aragó, però foren rebutjades i Albarrasí, que donava suport al Regne de França va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Aragó.
Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar i unir-se als croats, amb el que Pere va haver de canviar la tàctica i establir-la als Pirineus, especialment al pas natural, el Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure.[1]


La Batalla

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[2] en direcció als Pirineus, quan es va trobar una forta oposició a Elna, que va demanar socors a Pere el Gran, qui va enviar a Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, però van marxar en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar.
La població del Rosselló que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada, produint una matança per part de l'exèrcit croat,[3] per a continuació cremar la vila.
«
Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria
»
—Làpida erigida a lentrada del claustre en homenatge als 700 anys de la massacre per J. Vera

Conseqüències

L'exèrcit català impedia l'avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del pirineu. Un mes després d'estar concentrat al Rosselló, l'exèrcit va creuar pel Coll de la Massana.

lunes, 12 de abril de 2010

EL LLIBRE: La Maternitat d'Elna (d'Assumpta Montellà)


Pàgines: 176Format: 16 x 23Enquadernat: Tapa dura amb sobrecobertaEAN: 9788496767935

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró,1958) és historiadora. Ha fet incursions en la creació literària en forma de petits relats i en articles de premsa, però la seva veritable vocació és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país. La maternitat d’Elna (Ara Llibres) és el seu primer gran treball publicat sobre investigació històrica. Recentment ha publicat també en aqusta col·lecció El setè camió, un altre èxit de vendes del gènere històric. La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. "Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit . Quan es rendia de tant plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li només el caparró. L’arena li feia de manta. Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només el fet de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava. Mercè Domenech (Portbou 2004)."

Podeu visitar el blog de l'autora a http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/

domingo, 4 de abril de 2010

QUI ERA ELNA A LA SÈRIE ARNAU ?


LA PRODUCCIÓN DE FICCIÓN de Televisió de Catalunya S.A.(1984-1995)

Web realizado por Laura Martínez Lacueva para el curso deDoctorat en Comunicació Àudio-visual. (Bienni 95-97) Universitat Pompeu Fabra (UPF)

SERIES DE PRODUCCIÓN PROPIA DE TVC


"Arnau"

Para conmemorar el X Aniversario del inicio de las emisiones regulares de TV3, el lunes 17 de enero de 1994 a las 21.10 horas se iniciaría la emisión de "Arnau" la más ambiciosa miniserie dirigida por Lluís Maria Güell , y coproducida por Televisió de Catalunya y Ovideo, en colaboración con "Agrupació Mútua" y el Departament de Cultura de la Generalitat.Con un presupuesto de 725 millones, y un reparto de lujo -con actores de la talla de Pere Arquillué, Silvia Munt, Joan Valls, Carme Elias, Ariadna Gil, Imanol Arias y Fernando Rey, entre otros muchos- "Arnau" pretende llevar a la pantalla la historia del Comte Arnau, un mito que ha perdurado centenares de años a través de la tradición oral y la literatura, un mito desconocido para muchos pero arraigado en la cultura catalana, ligado a la propia génesis de Catalunya. Pasiones, odios, traición, amor y lealtad se entrecruzan en los más de 80.000 metros de cinta grabada durante las 20 semanas de rodaje -que se iniciara en 1993- convirtiendo la serie en tres episodios de hora y media de duración, aunque finalmente se emitiera fraccionada en 5 capítulos. El guión de la producción, escrito por Xesc Barceló y el gran experto, Doc Comparato; las localizaciones, los decorados, el vestuario y el atrezzo intentaron respetar al máximo la época en la que se enmarca la producción, el siglo XI. Una fidelidad que no siempre ha sido tan ajustada como sus creadores hubieran querido debido a la falta de documentación existente sobre esta etapa oscura y a las múltiples versiones que, a lo largo de mil años, han dado sobre la historia de Arnau, un mito valiente, fuerte y, en ocasiones controvertido. La acción de la miniserie se sitúa en las tierras altas de la frontera entre árabes y cristianos, al nordeste de la Península Ibérica, donde unos bandoleros sarracenos han capturado a Arnau, un noble cristiano. Malherido, se lo llevan a través del bosque y, casualmente, hacen una parada en casa de Agra, la bruja. Agra les da de comer mientras su hija Elna, se acerca a Arnau. Sólo lo ve un momento, pero entre ellos dos nace una atracción tan fuerte que, tanto el uno como el otro, ya no podrán olvidarla nunca.Fuera de la cabaña de Agra, los sarracenos intentan vender a Arnau a un señor árabe de Córdoba, Yazid, que está de viaje por esas tierras. Yazid se queda con Arnau y apuesta con un compañero que de ese hombre primitivo hará una persona sensible. Mientras tanto, en tierras cristianas, la familia de Arnau, su mujer Sancia y sus dos hijas y Odalric, el cuñado y el noble más poderoso de la región lo dan por muerto. La mujer de Odalric, Garsa, no ha podido darle a su marido un heredero y envidia las dos hijas de Sancia. Por su parte, Sancia siente envidia de que Garsa tenga un marido que la ama, porque ella nunca fue feliz con Arnau. El único que no puede creer que Arnau haya muerto es su tio, el Abad Ató. Y tiene motivos: siempre ha creído que Arnau era el depositario de un antiguo tesoro que se esconde en la abadía, un tesoro codiciado por todos que despierta intrigas y es la causa de un asesinato cometido en la propia abadía. En el campamento árabe, Arnau ha comprendido que Yazid es un extraño mensajero que le puede ofrecer una visión diferente de la vida y, por ello, acepta sus enseñanzas y su amistad. Yazid le demuestra que antes estaba rodeado de nobles ambiciosos capitaneados por Odalric, su cuñado, y que fué él quien preparó su emboscada y que ahora está urdiendo una traición contra el conde de Barcelona, la máxima autoridad cristiana de todas las tierras.Cuando después de tres meses Arnau abandona el campamento de Yazid, es ya otro hombre. A pesar de ello no ha podido dejar de pensar en Elna, la hija de la bruja. Durante el tiempo que Arnau está fuera, Oldalric ha hecho retirar a Sancia y a sus hijas a un convento de monjas. A través de la abadesa, Udalgarda se entera de que el conde está de camino hacia aquellas tierras. Odalric, temiendo que el conde haga el viaje para rendirle cuentas, convoca una asamblea de nobles para preparar una estrategia conjunta. Cuando el conde de Barcelona llega, acusa a Odalric de haber roto el juramento de vasallaje. garsa, su mujer, decide a escondidas envenenar al conde para salvar a su marido de las seguras represalias. Cuando Odalric se entera de la imprudencia de su mujer es enfada y la maltrata. Garsa, entonces, decide inventarse que está embarazada para calmar a su marido.Arnau vuelve, pero antes busca a Elna en casa de la bruja Agra, que tiene a su hija escondida en un convento para que Arnau no la encuentra. Ella ve un doloroso futuro para su hija si ésta se va con Arnau. Arnau se enfrenta a Odlaric; lo acusa de querer matarlo y de causar la muerte del conde. Pero no tiene pruebas. A partir de este momento el odio entre los dos cuñados es inevitable. Arnau, siguiendo las enseñanzas de Yazid, se preocupa por sus tierras, las hace productivas y otorga derechos a los agricultores. Estas innovaciones son mal vistas por los demás nobles e, incluso, por su tío el Abad Ató. Odalric contrata a Mamburg, una especie de mercenario, para que espíe todos los movimientos de Arnau. Ve con disgusto como cada día Arnau es más popular entre la población. Ayudado por la abadesa y por Mambrug le prepara trampas para desprestigiarlo. Mientras, Arnau descubre donde se encuentra escondida Elna, la saca del convento, abandona a su mujer y a sus hijas, y se va a vivir con ella. Por su parte, Garsa no puede seguir mintiendo a Oldalric sobre su supuesto embarazo y acude a la bruja para que la ayude. Esta le hace ver que la culpa de su infertilidad es de su marido y así Garsa encuentra en Mamburg el hombre idóneo para quedar embarazada.También Odalric visita a Agra. Quiere saber cómo deshacerse de Arnau sin levantar sospechas. Agra le avisa de que no vierta la sangre de su cuñado si no quiere que su futuro bebé nazca muerto y le aconseja que utilice la mentira para librarse de Arnau. Odalric hace capturar a Arnau bajo falsas acusaciones y lo somete a un juicio fraudulento en el que se le castiga con el exilio. Pero, a escondidas de todo el mundo, él lo encierra en una mazmorra de su castillo.Sancia encuentra consuelo en Ermengol, una especie de comediante que llega al castillo. Se enamoran y ella cambia. Se encara con su hermano Odarlric y con la ayuda de Ermengol saca a Arnau de la mazmorra, a pesar de que no lo ama. Arnau no está dispuesto a irse al destierro: quiere vengarse de Odalric. Se despide de sus hijas y acompañado de su más fiel criado, Bernat, se esconde para preparar la venganza. Elna no ha podido seguirlo porque su madre lo impide.Odalric no se atreve a matar a Arnau por miedo a la amenaza de la bruja y hace que Mamburg se disfrace de Arnau para cometer atrocidades contra los campesinos y los nobles fieles a Arnau para que sean ellos mismos quienes lo maten. Entre el pueblo surgen versiones diferentes y contradictorias sobre Arnau: para unos es un asesino y para otros es el único que puede librarlos de las arbitrariedades de Odalric.La visión positiva de Arnau aumenta cuando Ermengol, que se descubre ante Sancia como un noble de otro condado, también decide asumir el papel de Arnau, formar un ejército y conquistar tierras a los nobles en nombre del nuevo conde de Barcelona, Berenguer, aliado en teoría de Odalric. Este es llamado a Barcelona por el nuevo conde, con quien espera llegar a pactos que le sean favorables. Pero allí se encuentra con la acusación de haber montado un juicio fraudulento contra Arnau. Su castigo será haber de buscar a Arnau y restituirle el honor. Odalric se siente profundamente humillado.Mientras tanto, Arnau, dando la espalda a los contradictorios mitos que surgen a su alrededor, cae en una depresión. Impotente reniega de él mismo y, acompañado por Bernat, se dirige al exilio. En una romería se encuentra con el falso arnau que esconde Mamburg. Luchan y Arnau le corta una mano al mercenario. Odalric sólo piensa en acabar con su cuñado. Pero su hijo todavía no ha nacido. Mamburg decide acabar con su cuenta con Arnau y lo intenta a traición. Pero Bernat se interpone y muere. Arnau, desolado, se suma al grupo de peregrinos que va a encontrarse con un santón. Cuando Arnau habla con él se lleva una gran sorpresa: es Yazid que, pobre y fugitivo, se siente un hombre libre. Antes de marchar, Yazid anima a Arnau a que tampoco él renuncie a la libertad.Agra envía a Elna, que está embarazada, río arriba para que se encuentre con Arnau. Mamburg, que los espia, avisa a Odalric. Garsa ha tenido a su hijo y él se siente con las manos libres para matar a Arnau, quien se encuentra con Elna en las fuentes del río, donde da a luz a una niña. Odalric también llega a las fuentes e intenta matar a Arnau. Luchan y cuando Arnau está a punto de matarlo, le perdona la vida. Odalric, pero, lo hiere ante la mirada de Ermengol, que no puede evitarlo. "Arnau" significó un titánico esfuerzo de fidelidad histórica, tanto en la localización de exteriores, como en los decorados, vestuarios y ambientación en general. Su impecable factura, sin embargo, no acabó de cuajar entre la audiencia y la serie tampoco tuvo el éxito en los mercados internacionales que cabía esperar. Los resultados de audiencia del primer episodio obligaron a la dirección de TVC ha modificar sobre la marcha la estrategia de su emisión y así, en vez de los tres episodios de hora y media inicialmente proyectados se acabó emitiendo la serie fraccionada en 5 capítulos. En 1995 "Arnau" sería repuesta, esta vez durante tres fines de semana (los sábados y domingos, a las 15.10 horas), a partir del 15 de abirl de 1995.

lunes, 29 de marzo de 2010

El llegat d'Elna

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=517039&idseccio_PK=1032

• 60 nenes anomenades com el lloc on Elisabeth Eidenbenz va fundar en la postguerra una maternitat es reuneixen a la Ciutadella
• L'heroïna va ajudar a néixer 597 criatures

Elna Macià Font va néixer el dia 29 de febrer. Quan sigui més gran els seus pares li explicaran que es van acabar de decidir pel seu nom quan van descobrir la proesa d'una jove mestra suïssa, Elizabeth Eidenbenz, que el 1939 va organitzar en una residència de la vila rossellonesa d'Elna, a 15 quilòmetres de Perpinyà, una maternitat on fins al 1944 va atendre dones que a l'esclatar la guerra civil van travessar la frontera per buscar refugi a França. La petita Elna i 60 nenes més que es diuen el mateix nom es van reunir ahir al parc de la Ciutadella de Barcelona per retre homenatge a aquesta heroïna, que divendres farà 95 anys.La convocatòria, organitzada per la Direcció General de la Me- mòria Democràtica de la Generalitat i l'autora del llibre La maternitat d'Elna, la historiadora Assumpta Montellà, consistia en una crida a les Elnes nascudes a partir del 2005 (75 a Catalunya, segons el registre civil), que va ser quan es va començar a divulgar la fins llavors gairebé desconeguda proesa. Però abans d'aquell any, ja hi havia Elnes. I també hi van anar per fer-se una foto que Eidenbenz, establerta a Viena, rebrà d'aquí a uns dies i retornarà a cada una d'elles firmada.Algunes, com la gironina Elna de Ciurana, a punt de fer 10 anys, deu el nom a la localitat, que té una bonica catedral fortificada del segle X que va meravellar els seus pares durant una visita. Un municipi que també va conèixer quan tenia 16 anys Joan Güell, moment en què va decidir que si algun dia tenia una filla li posaria aquell nom. Ahir va portar la seva petita Elna. Altres pares es van inspirar en el nom del personatge que interpretava Ariadna Gil a la sèrie de TV-3 El comte Arnau. Com van reconèixer els de la petita Elna Rodríguez, nascuda el 2000, i que van descobrir fa poc la història de la maternitat.I aquest últim argument és el que també va explicar Elna Albós, de 12 anys. Que la seva mare, Esperança Vidiella Roca, va voler matisar. "El meu avi, que va ser amic de Companys, va estar refugiat a Argelers i va acabar morint a Perpinyà. El nom de la meva filla és un homenatge a tota la meva família i a aquells que van lluitar per la llibertat. Sempre he sentit que la Catalunya Nord és com casa meva", explicava ahir emocionada.Fugida des de DosriusI emocionat també estava un dels dos homes protagonistes de la jornada: Antoni Pou. Va ser un dels 597 nens que Eidenbenz va ajudar a néixer. "Els meus pares van fugir caminant de Dosrius Mareme cap a Figueres i van travessar la muntanya amb dos fills fins a arribar a Canet de Rosselló. La meva mare estava embarassada i va parir en molt males condicions a Perpinyà. Per això, quan em va tenir a mi, l'any 44, va anar a la maternitat d'Elna", va explicar després de fer-se la foto amb les nenes. "La meva mare era mestra i hauria sigut molt feliç de saber que ara hi ha fins i tot escoles que es diuen Elna. És molt important que es conegui i es divulgui la his- tòria, i aquestes nenes, amb el seu nom, ajudaran a fer que no s'oblidi", va afegir.I en aquesta divulgació hi ha tingut molt a veure l'altre protagonista masculí de la trobada d'ahir. L'alcalde d'Elna, Nicolás García, fill d'un republicà espanyol, que va convidar totes les Elnes i les seves famílies a una trobada que se celebrarà pròximament a la maternitat de la seva localitat. Serà un més dels actes que s'organitzen en homenatge a Eidenbenz. Aquest divendres El 33 oferirà un documental, al setembre s'estrenarà a la Jonquera l'obra de teatre La maternitat d'Elna, i el 2009, la pel.lícula Les mares d'Elna. No s'acaba aquí. Perquè cada vegada hi ha més Elnes que continuaran explicant el perquè del seu nom.

martes, 9 de marzo de 2010

Trobada d'Elnes 2009
http://www.3cat24.cat/noticia/390607/altres/Una-cinquantena-de-nenes-amb-el-nom-dElna-es-reuneixen-per-commemorar-el-70e-aniversari-de-la-maternitat-dElna-al-Rossello

Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna es reuneixen per commemorar el 70è aniversari de la maternitat d'Elna al Rosselló Actualitzat a les 11:30 h 15/06/2009

Elna (ACN).- Una cinquantena de nenes amb el nom d'Elna s'han reunit aquest diumenge a Elna (Rosselló) per commemorar el 70è aniversari de la maternitat creada l'any 1939 per Elisabeth Eidenbenz en aquest petit municipi de la Catalunya del Nord per ajudar les dones embarassades internades en els camps de concentració del Rosselló. Gràcies a la tasca humanitària d'Eidenbenz, 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències, hi van néixer entre l'any 1939 i abril de 1944, quan l'exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.
Trobada d'Elnes 2008
http://www.3cat24.cat/noticia/285982/catalunya/Una-seixantena-dElnes-es-fotografien-per-felicitar-la-fundadora-de-la-Maternitat-dElna


Barcelona
Una seixantena d'Elnes es fotografien per felicitar la fundadora de la Maternitat d'Elna Actualitzat a les 18:39 h 08/06/2008

Una seixantena de nenes i dones que es diuen Elna s'han trobat al Parc de la Ciutadella de Barcelona per un motiu especial: fer-se una foto i enviar-la a Elisabeth Eidenberg, la fundadora de la Maternitat d'Elna, que aquest any en compleix 95. També li volen transmetre agraïment per la gran tasca humanitària que va fer durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

La difusió dels fets històrics de la maternitat d'Elna, al Rosselló, on la iniciativa d'Elizabet Eidenbenz va permetre assistir moltes dones i nens refugiats, entre els anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, fa que Elna s'hagi popularitzat com a nom de nena.
Aquest any, Elisabeth Eidenbenz compleix 95 anys i una seixantena d'Elnes s'han fet una foto al Parc de la Ciutadella de Barcelona per regalar-li la imatge i agrair-li la gran feina humanitària que va dur a terme. Es diuen Elna per diferents motius, però nenes i pares són conscients que aquest nom té un significat especial, lligat a la història dels exiliats republicans a França i de la dona suïssa que va fundar la maternitat d'Elna per acollir dones embarassades.

La Comissió de la Dignitat premia Neus Català i Assumpta Montellà, autora de 'La Maternitat d'Elna'
Saura viatja a Àustria per lliurar la Creu de Sant Jordi a Elisabeht Eidenbenz, fundadora de la maternitat d'Elna

lunes, 1 de marzo de 2010

Elisabeth Eidenbenz
De Viquipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz )

Elisabeth Eidenbenz (1912) és una infermera d'origen suís que viu retirada a Viena. En 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per a ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa de això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per això Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna al Rosselló (prop dels camps de refugiats) en una llar de maternitat.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d'Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d'associar la maternitat amb la Creu Roja, i acatar la política d'aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats polítics sobretot jueus, i per això es va decidir falsejar la identitat de gran part d'ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, arribant a ser detinguda en una ocasió. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 jueus procedents d'Europa.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d'Elna (2005), on compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. Per aquest motiu el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

La maternidad de Elna y sus 597 niños. Una gesta para la Historia



4 de mayo de 2008


Para el día de la madre 2008 he elegido la historia de una gran mujer para demostrar que no hace falta parir para ser y ejercer de Madre: dadora de vida y de amor.
Esta es el relato sobre Elisabeth Eidenbenz una maestra suiza que entre 1939 y 1944 salvó la vida a 597 niños durante la Guerra Civil española en una maternidad en Elna, pequeño pueblo cerca de Perpiñán.
No es usual encontrar episodios con final feliz dentro de un contexto bélico, la maternidad de Elna es una de esas maravillosas excepciones.
Elisabeth era una enfermera voluntaria dentro de una organización no gubernamental suiza que con 25 años vivió la crudeza del éxodo republicano hacia Francia: la miseria, las pésimas condiciones de vida y el vejatorio trato dado por las autoridades galas a los casi 500.000 refugiados. Ella decide entonces trabajar a favor de las mujeres y de los recién nacidos.
Las mujeres embarazadas daban a luz directamente en la arena de las playas francesas, sin ayuda ni privacidad alguna. Y eso era sinónimo de muerte. La mortalidad infantil en los campos de refugiados franceses de 1939 era del 95,7 %.
El trabajo de Elisabeth era, por tanto, totalmente contracorriente: a favor de la vida y la dignidad. Junto con un grupo de mujeres embarazadas y varias enfermeras voluntarias como ella, acondicionó una casa abandonada en Elna.
De ella dicen que era generosa, discreta, que no quería acaparar protagonismo, enormemente valiente y que no se rendía jamás. Si los gendarmes venían a por una madre, se cuadraba y les gritaba: “¡Esto es Suiza!”.
La maternidad se convirtió en un oasis de paz, de ayuda mutua y felicidad en medio de los horrores de la guerra. Y gracias a esto 597 niños y niñas nacieron y sobrevivieron. Finalmente ese centro maternal de Elna fue cerrado por los nazis.
Esta emotiva historia ha sido recogida en el libro “La maternidad de Elna” de ARA libros de la historiadora Assumpta Montellà que pudó sacarlo adelante también luchando contracorriente, porque en el entorno universitario consideraban que esto es una historia menor: “una mujer que ayudaba a otras mujeres… y poca cosa más”.
Lamentablemente este es el concepto que todavía tiene nuestra sociedad de la maternidad, de la solidaridad entre las madres y de todo aquello que se rige lejos de las leyes del mercado y el dinero.
En el libro se narra la historia de la maternidad, se desvela la personalidad de su directora, se recogen las vivencias de algunas de aquellas madres que nunca han olvidado, y de sus hijos, que saben por ellas de lo sucedido y han regresado al lugar de los hechos para rememorar esta historia y comprender.
En el año 2002, muchos de aquellos bebés, ahora abuelos, se reunieron más de 60 años después para darle las gracias esta nonagenaria Elisabeth.
Manuel Huerga, director de la película Salvador, va a llevar esta emotiva y ejemplar historia al cine con este título: “Las madres de Elna“.
Para acabar una reflexión de la autora del libro:
“Nos hacen falta muchas Eidenbenz para virar el rumbo de nuestro maltrecho barco, pero episodios como el de la Maternidad de Elna nos hacen pensar que, en esta vida nuestra, todavía nos queda esperanza“.