Elisabeth Eidenbenz
De Viquipèdia ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Eidenbenz )

Elisabeth Eidenbenz (1912) és una infermera d'origen suís que viu retirada a Viena. En 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per a ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa de això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per això Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna al Rosselló (prop dels camps de refugiats) en una llar de maternitat.
Al principi es va mantenir la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d'Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d'associar la maternitat amb la Creu Roja, i acatar la política d'aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats polítics sobretot jueus, i per això es va decidir falsejar la identitat de gran part d'ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, arribant a ser detinguda en una ocasió. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 jueus procedents d'Europa.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d'Elna (2005), on compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. Per aquest motiu el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.