Setge d'Elna

http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig de 1285 fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Antecedents

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
Durant l'hivern de 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentar una invasió entrant pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Aragó, però foren rebutjades i Albarrasí, que donava suport al Regne de França va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Aragó.
Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar i unir-se als croats, amb el que Pere va haver de canviar la tàctica i establir-la als Pirineus, especialment al pas natural, el Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure.[1]


La Batalla

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig[2] en direcció als Pirineus, quan es va trobar una forta oposició a Elna, que va demanar socors a Pere el Gran, qui va enviar a Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, però van marxar en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar.
La població del Rosselló que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de santa Eulàlia, que fou cremada, produint una matança per part de l'exèrcit croat,[3] per a continuació cremar la vila.
«
Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria
»
—Làpida erigida a lentrada del claustre en homenatge als 700 anys de la massacre per J. Vera

Conseqüències

L'exèrcit català impedia l'avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del pirineu. Un mes després d'estar concentrat al Rosselló, l'exèrcit va creuar pel Coll de la Massana.